diumenge, 8 de maig de 2011

Fukushima, Txernòbil, Catalunya, Espanya

Quan es va iniciar el moviment social d'oposició a les centrals nuclears, cap a la dècada dels 80, es va popularitzar un lema: “més val estar avui actius, que demà radioactius”. La dispersió de la radiació de Fukushima per tot el planeta ens recorda la vigència d'aquell lema.

El passat 26 d'abril es van complir 25 anys de la catàstrofe de la central nuclear de Txernòbil, i 45 dies des de l'inici de la de Fukushima.

Si, desprès de 25 anys, Txernòbil continua marcant el dia rere dia de centenars de milers de persones, el pols de l'economia i la vida d'àmplies zones de Ucraïna i Bielorússia; només cal imaginar com podria avançar la recuperació del Japó, desprès del terratrèmol i el tsunami, si no haguessin de fer front als quatre reactors parcialment destruïts. Fukushima demostra que l'energia nuclear pot convertir una catàstrofe natural en un desastre inacabable. La reconstrucció de les zones devastades pel terratrèmol es realitzarà més d'hora o més tard, però les emissions radioactives, i les seves seqüeles, perduraran molt més enllà.

Fukushima és un Txernòbil a càmera lenta. També en l'aspecte informatiu. En les dues catàstrofes s'ha posat de manifest la voluntat d'amagar la realitat de l'energia nuclear a la societat. Si a Txernòbil es va aplicar la censura pura i dura, a Fukushima predomina la desinformació, les mitges veritats i les mitges mentides del govern japonès i l'empresa quan s'informa sobre persones i superfícies afectades, l’estat dels reactors, el calendari de control de la catàstrofe, la radiació alliberada, els productes contaminats, etc. Aquesta desinformació s'admet, cínicament, un cop descoberta i, tot seguit, es continua practicant de manera descarada i impune.

A Catalunya tenim 3 reactors nuclears en funcionament, i una llarga experiència del que és la censura i la desinformació en tot el relacionat amb l'energia nuclear. Des de l'accident de Vandellòs 1, el 19 d'octubre de 1989; fins la fuita de partícules radioactives d'Ascó, el 5 d'abril de 2008; passant per episodis com la corrosió de les canonades de refrigeració de Vandellòs 2 i tants altres successos en els que s'ha emès radiació, i s'ha posat en perill a la població; el més recent el del passat 28 d’abril, quan una fuita de 25.000 litres d’aigua contaminada va afectar a 19 treballadors d’Ascó1.

Però no es tracta tan sols de Catalunya. L'abast de la radiació de Fukushima, i de Txernòbil, demostra que el perill nuclear va més enllà de consideracions polítiques. Les 5 centrals que funcionen a Espanya són un risc tan greu per Catalunya com les 3 de Catalunya ho són per a la resta de l'Estat. Entre elles destaca Garoña, del mateix model que Fukushima, que ja hauria d'haver tancat si no s'hagués cedit a les pressions de les companyies nuclears.

Fukushima no ens afecta tan sols perquè les seves partícules van començar a arribar a Catalunya als 8 dies de l'inici de la catàstrofe. El control de productes de tot tipus, preferentment d'aliments, que provinguin de zones que hagin estat afectades, tant dins com fora del Japó, és una prioritat social.

Per fer front a tot això calen dues coses: informació i mobilització. Les dues coses són necessàries per demanar un calendari urgent de tancament de les centrals nuclears en funcionament: el primer pas per deixar enrere els perills que l'energia nuclear representa.

Miguel Muñiz

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada