divendres, 22 de juny del 2012

Ascó obligada a baixar la seva potència per una allau d'algues / Ascó obligada a bajar su potencia por una avalancha de algas

Coordinadora Estatal Anti Nuclear (CEAN)

Ascó obligada a baixar la seva potència per una allau d'algues

El canvi climàtic incrementarà aquest tipus de successos, agreujant encara més els constants problemes de les centrals nuclears espanyoles

Els incidents a les centrals nuclears espanyoles no cessen. Quan encara no s'han connectat Almaraz I i II i Trillo no ha arribat encara a recuperar la seva potència nominal, els dos reactors d'Ascó s'han sumat aquesta setmana al cúmul de problemes que pateix el sector nuclear espanyol. A causa d'una allau d'algues al riu Ebre, Ascó I i II s'han vist obligades a baixar la seva potència, per evitar així un possible col · lapse del seu sistema de refrigeració. Aquesta és la setena vegada que Ascó pateix problemes com a conseqüència d'una allau d'algues, un succés que malauradament el canvi climàtic agreujarà, incrementant així els constants problemes de les centrals nuclears espanyoles.

Aquest dimecres 20 de juny, els reactors nuclears d'Ascó I i Ascó II es van veure obligats a reduir la seva potència davant una allau d'algues al riu Ebre, que amenaçava de bloquejar el canal d'admissió de l'aigua de refrigeració de la central nuclear. Davant aquest nou incident d'una central nuclear espanyola (la setmana passada va ser Almaraz la que va patir un incendi), Endesa, empresa titular de la planta, va realitzar en coordinació amb la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre un gran desembassament d'aigua per diluir les algues i tractar de fer això.

Resulta com a mínim qüestionable que just en la setmana que s'inicia l'estiu, en un any tan sec com el de 2012, es dugui a terme un desembassament d'aigua de tal magnitud per afavorir els interessos d'una central nuclear, que ja són de per sí els majors consumidors individuals d'aigua de tot l'Estat Espanyol. Més qüestionable encara, si tenim en compte que l'únic objecte d'aquesta actuació era salvaguardar els beneficis econòmics d'una empresa privada, ja que el subministrament elèctric no estava en perill. La setmana passada, per exemple, quatre reactors nuclears espanyols (Almaraz I i II, Trillo i Vandellòs I) es van veure obligats a reduir la seva potència, disminuint així en més d'un 50% la potència nuclear a tot l'Estat sense que el sistema elèctric espanyol es ressentís gens ni mica.

També resulta lamentable que per a aquests casos, en els que estan en joc els beneficis econòmics de les elèctriques, no es dubti i s'actuï precipitadament, permetent desembassaments de gran magnitud. Uns desembassaments que malauradament s'impedeixen en altres ocasions, com ara per al manteniment del cabal ecològic dels rius, amb fins i tot trams fluvials completament secs, com ha passat reiteradament en els últims anys en el Xúquer (València). Mentre aquest riu llangueix per culpa de la falta d'aigua, la central nuclear de Cofrents s'evapora 21 hectòmetres cúbics (10.500 piscines olímpiques) anuals d'aigua d'òptima qualitat en el curs alt del Xúquer.

El problema de allau d'algues que ha patit aquesta setmana Ascó no és nou. La nuclear catalana ja va patir baixades de potència per successos d'aquest tipus el 1990, 2002, 2005 i més recentment a l'agost i el novembre de 2010 i el juliol de l'any passat. A més, Ascó no és un cas aïllat, ja que s'han produït incidents similars en altres reactors de tot el món. Fins i tot en centrals nuclears que obtenen l'aigua de refrigeració del mar. En aquests casos, els problemes vénen provocats per les meduses en lloc de les algues. Al juliol de 2011, per exemple, els dos reactors escocesos de Torness van haver de parar el seu funcionament per culpa d'una "explosió" de meduses.

Davant l'augment de la temperatura de l'aigua de rius i mars, provocada pel canvi climàtic, i el de la contaminació orgànica, aquestes "explosions" d'algues i meduses incrementaran la seva freqüència i intensitat, especialment a l'estiu, posant a prova la seguretat de les obsoletes centrals nuclears espanyoles. Unes centrals que veuran en perill el seu sistema de refrigeració no només per aquestes "explosions naturals", sinó també pel propi augment de la temperatura de l'aigua dels rius, que fins i tot pot fer inviable els sistemes de refrigeració, comprometent així el funcionament de les nuclears i la seguretat de tots els ciutadans i del medi ambient.

Per tot això, des de la Coordinadora Estatal Anti Nuclear (CEAN) exigim al Govern de Mariano Rajoy que rectifiqui la seva política energètica i aposti per les energies renovables, que entre altres avantatges no pateixen problemes de refrigeració com si els pateixen les centrals nuclears. Una raó més perquè l'Estat espanyol programi ja el tancament de totes les centrals nuclears i la transició a un sistema energètic basat en l'estalvi, l'eficiència energètica i l'ús de les energies renovables.

- Més informació:

Blog de Tanquem Cofrents: http://tanquemcofrents.blogspot.com/

Página de Facebook: http://www.facebook.com/pages/Plataforma-Tanquem-Cofrents/240200049345395

Correo electrónico: tanquemcofrents@gmail.com

Coordinadora Estatal Anti Nuclear (CEAN)

Ascó obligada a bajar su potencia por una avalancha de algas

El cambio climático incrementará este tipo de sucesos, agravando aún más los constantes problemas de las centrales nucleares españolas

Los incidentes en las centrales nucleares españolas no cesan. Cuando aún no se han conectado Almaraz I y II y Trillo no ha llegado todavía a recuperar su potencia nominal, los dos reactores de Ascó se han sumado esta semana al carrusel de problemas que sufre el sector nuclear español. Debido a una avalancha de algas en el río Ebro, Ascó I y II se han visto obligadas a bajar su potencia, para evitar así un posible colapso de su sistema de refrigeración. Esta es la séptima vez que Ascó sufre problemas como consecuencia de una avalancha de algas, un suceso que desgraciadamente el cambio climático agravará, incrementándose así los constantes problemas de las centrales nucleares españolas.

Este miércoles 20 de junio, los reactores nucleares de Ascó I y Ascó II se vieron obligados a reducir su potencia ante una avalancha de algas en el río Ebro, que amenazaba con bloquear el canal de admisión del agua de refrigeración de la central nuclear. Ante este nuevo incidente de una central nuclear española (la semana pasada fue Almaraz la que sufrió un incendio), Endesa, empresa titular de la planta, realizó en coordinación con la Confederación Hidrográfica del Ebro un gran desembalse de agua para diluir las algas y tratar de solucionar este problema.

Resulta como mínimo cuestionable que justo en la semana que se inicia el verano, en un año tan seco como el de 2012, se lleve a cabo un desembalse de agua de tal magnitud para favorecer los intereses de una central nuclear, que ya son de por sí los mayores consumidores individuales de aguda de todo el Estado Español. Más cuestionable si cabe, si tenemos en cuenta que el único objeto de esta actuación era salvaguardar los beneficios económicos de una empresa privada, ya que el suministro eléctrico no estaba en peligro. La semana pasada, por ejemplo, cuatro reactores nucleares españoles (Almaraz I y II, Trillo y Vandellós I) se vieron obligados a reducir su potencia, disminuyendo así en más de un 50% la potencia nuclear en todo el Estado sin que el sistema eléctrico español se resintiese lo más mínimo.

También resulta lamentable que para estos casos, en los que están en juego los beneficios económicos de las eléctricas, no se dude y se actúe apresuradamente, permitiendo desembalses de gran magnitud. Unos desembalses que desgraciadamente se impiden en otras ocasiones, como por ejemplo para el mantenimiento del caudal ecológico de los ríos, con incluso tramos fluviales completamente secos, como ha ocurrido reiteradamente en los últimos años en el Júcar (Valencia). Mientras este río languidece por culpa de la falta de agua, la central nuclear de Cofrentes evapora 21 hectómetros cúbicos (10.500 piscinas olímpicas) anuales de agua de óptima calidad en el curso alto del Júcar.

El problema de avalancha de algas que ha sufrido esta semana Ascó no es nuevo. La nuclear catalana ya sufrió bajadas de potencia por sucesos de este tipo en 1990, 2002, 2005 y más recientemente en agosto y en noviembre de 2010 y en julio del año pasado. Además, Ascó no es un caso aislado, ya que se han producido incidentes similares en otros reactores de todo el mundo. Incluso en centrales nucleares que obtienen el agua de refrigeración del mar. En estos casos, los problemas vienen provocados por las medusas en lugar de las algas. En julio de 2011, por ejemplo, los dos reactores escoceses de Torness tuvieron que parar su funcionamiento por culpa de una "explosión" de medusas.

Ante el aumento de la temperatura del agua de ríos y mares, provocada por el cambio climático, y el de la contaminación orgánica, estas "explosiones" de algas y medusas incrementarán su frecuencia e intensidad, especialmente en verano, poniendo a prueba la seguridad de las obsoletas centrales nucleares españolas. Unas centrales que verán en peligro su sistema de refrigeración no sólo por estas "explosiones naturales", sino también por el propio aumento de la temperatura del agua de los ríos, que incluso puede hacer inviable los sistemas de refrigeración, comprometiendo así el funcionamiento de las nucleares y la seguridad de todos los ciudadanos y del medio ambiente.

Por todo ello, desde la Coordinadora Estatal Anti Nuclear (CEAN) exigimos al Gobierno de Mariano Rajoy que rectifique su política energética y apueste por las energías renovables, que entre otras ventajas no sufren problemas de refrigeración como sí los padecen las centrales nucleares. Una razón más para que el Estado español programe ya el cierre de todas las centrales nucleares y la transición a un sistema energético basado en el ahorro, la eficiencia energética y el uso de las energías renovables.
--
- Más información:

Blog de Tanquem Cofrents: http://tanquemcofrents.blogspot.com/

Página de Facebook: http://www.facebook.com/pages/Plataforma-Tanquem-Cofrents/240200049345395

Correo electrónico: tanquemcofrents@gmail.com

dilluns, 11 de juny del 2012

La lluita pel tancament de les centrals nuclears al Japó, tres moviments + Garoña. / La lucha por el cierre de las centrales nucleares en Japón, tres movimentos + Garoña.

El dia 5 de maig es va aturar el reactor 3 de de la central nuclear de Kashiwa, a Hokkaido (l’illa nord del Japó), l'últim reactor nuclear del Japó en funcionament. A partir d’aquest moment tota l'electricitat del país es va generar sense energia nuclear, per primer cop des de 1970.

Va ser quatre mesos després de l’accident de Fukushima, que el govern va decidir que tots els reactors, un cop que es detinguessin, haurien de complir les proves d’estrès per tornar a funcionar. Els primers que va superar les proves van ser els reactors 3 i 4 de la Central O-i., però malgrat que les van superar al febrer, no s'han tornat a engegar. Com a altres llocs, la resistència dels governs locals ho impedeix, uns governs locals amb els que el govern central i la indústria intenten arribar a un acord...
MÉS INFORMACIÓ

La pressió del govern i la indústria nuclear comença a donar resultat. El 30 de maig els governants de la regió de Kansai, formada per set prefectures, van acceptar la re-obertura dels reactors 3 i 4 de la Central de O-i, davant l’amenaça de que hi haurà un suposat dèficit del 15% d’electricitat a l’estiu. La notícia va ser recollida per l'edició digital del NYT, que va donar detalls de les pressions desenvolupades pel primer ministre japonès Yoshihiko Noda, i el ministre de política energètica nuclear, Goshi Hosono, sobre els alcaldes que es negaven a concedir el permisos, amenaçant amb hipotètics problemes de subministrament elèctric, amb el conseqüent resultat sobre l'activitat econòmica.

Es tracta de relativitzar la importància del perill nuclear davant problemes aparentment més immediats. L'acceptació de l'obertura per part de Toru Hashimoto, alcalde d'Osaka i un dels opositors, es fa al mig de reiterades promeses per part del govern i de la indústria nuclear de que es realitzaran controls de seguretat estrictes...
MÉS INFORMACIÓ




Noves dades sobre la re apertura dels reactors 3 i 4 de la central O-i al 10 de juny. La resistència contra les nuclears continua al Japó.

L'excusa de que “faltarà l’energia a l’estiu” , que és l'única que el “lobby” nuclear japonès esgrimeix per posar en marxa els reactors nuclears, es torna contra ells. Primer, perquè el temps hi juga en contra; la setmana del 11 al 18 de juny serà la darrera en que podien connectar els reactors per què funcionin normalment al mes de juliol. La calor comença ja al mes de juliol i, per tant, cada dia que passa treu força al argument, ja que el Japó enfronta l'augment de temperatura sense nuclears.

En segon lloc, perquè la lluita política no ha cessat, i les paraules del “lobby” nuclear japonès, interpretades de manera estricta, es poden tornar en contra seva. A la coalició Kansai està l’alcalde de Osaka, Toru Hashimoto, que ha manifestat contundentment la seva postura antinuclear. La re obertura de la central nuclear de O-i era una decisió política que el govern anava a prendre sense que ningú ho pogués impedir. Hashimoto ha aconseguit que els governadors de les prefectures de Kyoto i Shiga hagin lliurat una demanda per a que la reobertura estigui limitada nomes a l’estiu, cosa que el "lobby" nuclear no vol...
MÉS INFORMACIÓ




MENTRESTANT EL GOVERN DEL PP, AMB EL SUPORT DE CiU, DONA LLUM VERDA A L'ALLARGAMENT DEL FUNCIONAMENT DE LA CENTRAL NUCLEAR DE GAROÑA (BURGOS) DEL MATEIX TIPUS QUE LA DE FUKUSHIMA.


VERSIÓN EN CASTELLANO

El día 5 de mayo se detuvo el reactor 3 de la central nuclear de Kashiwa, en Hokkaido (la isla norte de Japón), el último reactor nuclear de Japón en funcionamiento. A partir de este momento toda la electricidad del país se generó sin energía nuclear, por primera vez desde 1970.

Fue cuatro meses después del accidente de Fukushima, que el gobierno decidió que todos los reactores, una vez que se detuvieran, deberán cumplir las pruebas de estrés para volver a funcionar. Los primeros que superó las pruebas fueron los reactores 3 y 4 de la Central Oi., Pero a pesar de que las superaron en febrero, no se han vuelto a poner en marcha. Como otros lugares, la resistencia de los gobiernos locales lo impide, unos gobiernos locales con los que el gobierno central y la industria intentan llegar a un acuerdo ...
MÁS INFORMACIÓN

La presión del gobierno y la industria nuclear empieza a dar resultado. El 30 de mayo los gobernantes de la región de Kansai, formada por siete prefecturas, aceptaron la re-apertura de los reactores 3 y 4 de la Central O-i, ante la amenaza de que habrá un supuesto déficit del 15% de la electricidad en verano. La noticia fue recogida por la edición digital del NYT, que dio detalles de las presiones desarrolladas por el primer ministro japonés Yoshihiko Noda, y el ministro de política energética nuclear, Gosho Hosono, sobre los alcaldes que se negaban a conceder los permisos, amenazando con hipotéticos problemas de suministro eléctrico, con el consecuente resultado sobre la actividad económica.

Se trata de relativizar la importancia del peligro nuclear ante problemas aparentemente más inmediatos. La aceptación de la apertura por parte de Toru Hashimoto, alcalde de Osaka y uno de los opositores, se hace en medio de reiteradas promesas por parte del gobierno y de la industria nuclear de que se realizarán controles de seguridad estrictos ...
MÁS INFORMACIÓN

Nuevos datos sobre la re apertura de los reactores 3 y 4 de la central O-i el 10 de junio. La resistencia contra las nucleares continúa en Japón.

La excusa de que "faltará la energía en verano", que es la única que el "lobby" nuclear japonés esgrime para poner en marcha los reactores nucleares, se les vuelve en contra. Primero, porque el tiempo juega en contra, la semana del 11 al 18 de junio será la última en que podían conectar los reactores para que funcionen normalmente en el mes de julio. El calor empieza ya en el mes de julio y, por tanto, cada día que pasa resta fuerza al argumento, ya que Japón enfrenta el aumento de temperatura sin nucleares.

En segundo lugar, porque la lucha política no ha cesado, y las palabras del "lobby" nuclear japonés, interpretadas de manera estricta, se pueden volver en su contra. En la coalición Kansai está el alcalde de Osaka, Toru Hashimoto, que ha manifestado contundentemente su postura antinuclear. Se ha sabido que la reapertura de la central nuclear de O-i era una decisión política que el gobierno iba a tomar sin que nadie pudiera impedirlo. Hashimoto ha conseguido que los gobernadores de las prefecturas de Kyoto y Shiga hayan entregado una demanda para que la reapertura esté limitada sólo en verano, lo que el "lobby" nuclear no quiere ...
MÁS INFORMACIÓN

MIENTRAS TANTO EL GOBIERNO DEL PP, CON EL APOYO DE CiU, DA LUZ VERDE AL ALARGAMIENTO DEL FUNCIONAMIENTO DE LA CENTRAL NUCLEAR DE GAROÑA (BURGOS) DEL MISMO TIPO QUE LA DE FUKUSHIMA.

dilluns, 7 de maig del 2012

Es tanca el darrer reactor nuclear del Japó, informacions que no apareixen als mitjans de comunicació

El dia 5 de maig va aturar el seu funcionament el reactor 3 de de la central nuclear de Kashiwa, a Hokkaido (l’illa nord del Japó), per la inspecció periòdica. A les 23:00 (16:00 hora espanyola) es va aturar l'últim reactor nuclear del Japó. A partir d’aquesta hora tot el país funcionarà sense energia nuclear per primer cop des de 1970.

Va ser quatre mesos després de l’accident de Fukushima, que el govern va decidir que tots els reactors, un cop que es detinguessin, haurien de complir les proves d’estrès per tornar a funcionar. Els primers que va superar les proves van ser els reactors 3 i 4 de la Central O-i.
(veure http://en.wikipedia.org/wiki/’i_Nuclear_Power_Plant).

Malgrat que les van superar al febrer, des de llavors el govern i la indústria intenten aconseguir un acord amb el govern local, que ha de donar el vist i plau per a que entrin en funcionament. Però l’opinió pública ja no ho permet. En primer lloc, ja no se sap fins on arriba el mot ‘local’. La indústria intenta amenaçar la gent, parlant de la falta d’energia que haurà a l’estiu ( l’estació en que se’n gasta més), de la pujada ‘necessària’ del preu de l'electricitat, i de l’efecte negatiu que tindrà sobre l’economia (el Japó pateix una recessió que dura més de 10 anys).

Però sembla que la majoria dels japonesos s’han adonat que el món nuclear està ple de mentides, gràcies a la feina d'alguns experts que parlen amb sinceritat, com el professor Hiroaki Koide (veure
http://ex-skf.blogspot.com.es/2012/05/hiroaki-koide-adults-in-japan-should.html
). Les seves intervencions de vegades semblen massa pessimistes i reben prou crítiques, però ha anat encertant des del principi gairebé tot el què ha anat passant a continuació. Des de fa molt parla sobre els perills que representa el reactor número 4

( Veure http://www.democraticunderground.com/101627289 ) que des del principi ha aixecat molta preocupació per les tones de l’aigua contaminat vessades al mar, un cop s'han anat desmentint les diverses versions sobre el que es faria (emmagatzemar-la en petrolier, fer un mur subterrani), i es comença a rumorejar que d'aquí a un temps la contaminació es concentrarà a la badia de Tokio.

La re-obertura de la Central O-i s’ha detingut fins ara, perquè moltes persones s’han adonat de les mentides nuclears i han reaccionat. Com la senyora Jakusho Setouchi, monja i escriptora de 89 anys, que participa a la vaga de fam contra re-obertura de la Central O-i
(veure http://www.youtube.com/watch?v=hek_SEye5r4&feature=related) o els grups que fan teatre còmic al carrer (veure http://www.youtube.com/watch?v=8P2iQyyArwo) o exercicis tan curiosos com una “manifestació algorítmica” (veure http://www.youtube.com/watch?v=axadjDy03_s&feature=related). Hi han molts més artistes: actors, còmics, cantants, que posen els seus vídeos de denúncia al You Tube.

Per una curiosa casualitat el dia 5 de maig és el dia dels nens, festa nacional japonesa.
http://es.wikipedia.org/wiki/Kodomo_no_hi , que es celebra amb banderes de carpes, ninots de Samurai i nines. (veure http://www.google.com/images?client=safari&rls=en&q=こいのぼり&oe=UTF-8&hl=ja&sa=X&oi=image_result_group o http://es.wikipedia.org/wiki/Hinamatsuri ).

Sembla simbòlic que el primer dia que es va iniciar sense cap nuclear funcionant correspongui al dia dels nens i les nenes. Són ells i elles als que haurem de protegir de la contaminació. I també, desgraciadament seran ells i elles, els que hauran de tenir cura dels residus nuclears. Tot i que aconseguim tancar nuclears d'immediat, seran les persones que hauran de desfer els reactors que les generacions anteriors van construir.



El día 5 de mayo detuvo su funcionamiento el reactor 3 de la central nuclear de Kashiwa, en Hokkaido (la isla norte de Japón), para la inspección periódica. A las 23:00 (16:00 hora española) se detuvo el último reactor nuclear de Japón. A partir de esta hora todo el país funcionará sin energía nuclear por primera vez desde 1970.

Fue cuatro meses después del accidente de Fukushima, que el gobierno decidió que todos los reactores, una vez que se detuvieran, deberán cumplir las pruebas de estrés para volver a funcionar. Los primeros que superó las pruebas fueron los reactores 3 y 4 de la Central Oi.
(Ver http://en.wikipedia.org/wiki/ 'i_Nuclear_Power_Plant).

A pesar de que las superaron en febrero, desde entonces el gobierno y la industria intentan alcanzar un acuerdo con el gobierno local, que debe dar el visto bueno para que entren en funcionamiento. Pero la opinión pública ya no lo permite. En primer lugar, ya no se sabe hasta dónde llega la palabra 'local'. La industria intenta amenazar la gente, hablando de la falta de energía que habrá en el verano (la estación en que se gasta más), de la subida 'necesaria' del precio de la electricidad, y del efecto negativo que tendrá sobre la economía (Japón sufre una recesión que dura más de 10 años).

Pero parece que la mayoría de los japoneses se han dado cuenta de que el mundo nuclear está lleno de mentiras, gracias al trabajo de algunos expertos que hablan con sinceridad, como el profesor Hiroaki Koide (ver
http://ex-skf.blogspot.com.es/2012/05/hiroaki-koide-adults-in-japan-should.html). Sus intervenciones a veces parecen demasiado pesimistas y reciben suficiente críticas, pero ha ido acertando desde el principio casi todo lo que ha ido pasando a continuación. Desde hace mucho habla sobre los peligros que representa el reactor número 4 (Ver http://www.democraticunderground.com/101627289), que desde el principio ha levantado mucha preocupación por las toneladas del agua contaminada vertidas al mar, una vez se han ido desmintiendo las diversas versiones sobre lo que se haría ( almacenarla en un petrolero, hacer un muro subterráneo), y se empieza a rumorear que dentro de un tiempo la contaminación se concentrará en la bahía de Tokio.

La re-apertura de la Central Verdad se ha detenido hasta el momento, porque muchas personas se han dado cuenta de las mentiras nucleares y han reaccionado. Como la señora Jakusho Setouchi, monja y escritora de 89 años, que participa en la huelga de hambre contra re-apertura de la Central
(Ver http://www.youtube.com/watch?v=hek_SEye5r4&feature=related) o los grupos que hacen teatro cómico en la calle (ver http://www.youtube.com/watch?v=8P2iQyyArwo) o ejercicios tan curiosos como una "manifestación algorítmica" (ver http://www.youtube.com/watch?v=axadjDy03_s&feature=related). Hay muchos más artistas: actores, cómicos, cantantes, que ponen sus vídeos de denuncia en You Tube.

Por una curiosa casualidad el día 5 de mayo es el día de los niños, fiesta nacional japonesa. Ver
http://es.wikipedia.org/wiki/Kodomo_no_hi, que se celebra con banderas de carpas, muñecos de Samurai y niñas. (Ver o http://es.wikipedia.org/wiki/Hinamatsuri).

Parece simbólico que el primer día que se inició sin cabeza nuclear funcionando corresponda al día de los niños y las niñas. Son ellos y ellas los que tendremos que proteger de la contaminación. Y también, desgraciadamente serán ellos y ellas, los que deberán tener cuidado de los residuos nucleares. Aunque conseguimos cerrar nucleares de inmediato, serán las personas que deberán deshacer los reactores que las generaciones anteriores construyeron.

dijous, 26 d’abril del 2012

Txernobil 2012. Pel·lícula? Video Joc? Realitat terrorífica per a desenes de milers de persones. (CAT-CAST)


Si posem la paraula “Txernòbil 2012” en un cercador d'internet, la recerca no oferirà informació de l'estat de les persones que viuen avui a les zones contaminades, ni les darreres dades de radiació en la zona d'exclusió; n'obtindrem una informació dispersa, entre la que s'inclouen varies referències al turisme "extrem" , a una pel·lícula de terror per a joves i a un video joc.

També es poden trobar referències a Txernòbil en l'argument en algunes pel·lícules d'entreteniment fetes en els darrers anys, cosa que és impensable en el cas d'altres successos greus amb pèrdua de vides, com els atemptats terroristes del 11-S o el 11-M, que són objecte de controvèrsia a internet però que mai no són banalitzats. Aquesta utilització mediàtica d'una catàstrofe que s'ha cobrat la vida de desenes de milers de persones no és una casualitat, és una de les moltes facetes de la política portada a terme pels defensors de l'energia nuclear per conjurar l'oblit, generar confusió, trivialitzar, i reduir una catàstrofe ecològica i humana a un accident tecnològic.

Encara que han passat 26 anys, la nit del 25 al 26 d'abril de 1986 continua marcant avui la vida quotidiana de milers de persones que, en molts casos, encara no havien nascut. A Ucraïna, Bielorússia, Rússia, i també a llocs del món que s'hi troben molt allunyats de Txernòbil; a llocs a on la radiació alliberada per l'explosió del reactor número 4 va arribar silenciosament, portada pel vent, o mitjançant els aliments o l'aigua. Avui continua existint una zona d'exclusió de 2.800 quilòmetres quadrats, a la que milers de persones han hagut de tornar, escollint entre radioactivitat o fam, amb edificis que continuen abandonats i coberts per la vegetació; a on s'entra amb un aparell per mesurar la radiació, i de la que cal fugir tan aviat com detecta una dosi mortal; una zona en la que es continua fent recompte de mutacions, deficiències i malalties en persones, però també en animals i plantes.

La indústria nuclear va amagar i passar per alt les lliçons de Txernòbil; per això, 25 anys més tard, s'ha iniciat una altra catàstrofe nuclear a Fukushima amb les mateixes seqüeles que Txernòbil, en la que tampoc no es mencionen les víctimes i en la que també es limita la informació. Es tracta d'un treball continuat per convèncer a la societat de que les centrals nuclears són un mal inevitable i necessari, amb uns riscos limitats.

El que ja ha passat dos cops es pot repetir en qualsevol moment, a qualsevol lloc a on funcioni una nuclear. A Ascó, a Vandellòs, a una central envellida i plena de problemes que vol allargar el seu funcionament, com és el cas de Garoña...

Les catàstrofes d’Ucraïna i del Japó encara no han acabat... ni acabaran en desenes, potser centenars, d’anys, i Catalunya es pot trobar a la mateixa situació. Les nuclears són innecessàries, es podrien tancar avui i no tindríem problemes elèctrics; fins i tot al Japó, a on deien que eren imprescindibles, han tancat 52 dels 53 reactors nuclears i el país continua funcionant, suportant la contaminació radioactiva com a única amenaça. I no cal que passi una catàstrofe, està també el llegat de milers de tones de residus radioactius que marcaran el futur durant generacions i generacions...

Cal deixar ben clar que l'energia nuclear pertany al passat, i que les centrals nuclears han de tancar urgentment si no volem augmentar el terrorífic llegat amb el que ja carreguem.

Txernòbil no és una excursió turística, ni un  vídeo joc, ni el pretexte per una ficció fantàstica, és una realitat terrorífica que afecta a centenars de milers de persones. Recordem-la, recordem també Fukushima, i demanem el tancament d'Ascó, Vandellòs, Garoña, i de totes les nuclears.

25 d'abril de 2012.

Més informació a Tanquem Les Nuclears -http://www.tanquemlesnuclears.org/
Chernobil 2012. Película? Video Juego? Realidad terrorífica para decenas de miles de personas.

Si ponemos la palabra "Chernóbil 2012" en un buscador de internet, la investigación no ofrecerá información del estado de las personas que viven hoy en las zonas contaminadas, ni los últimos datos de radiación de la zona de exclusión; obtendremos una información dispersa, entre la que se incluyen varias referencias al turismo "extremo" , a una
película de terror para jóvenes y a un video juego.

También se pueden encontrar referencias a Chernóbil en el argumento en algunas películas de entretenimiento realizadas en los últimos años, lo que es impensable en el caso de otros sucesos graves con pérdida de vidas, como los atentados terroristas del 11 - S o el 11-M, que son objeto de controversia en internet pero que nunca son banalizados. Esta utilización mediática de una catástrofe que ha cobrado la vida de decenas de miles de personas no es una casualidad, es una de las muchas facetas de la política llevada a cabo por los defensores de la energía nuclear para conjurar el olvido, generar confusión, trivializar, y reducir una catástrofe ecológica y humana a un accidente tecnológico.

Aunque han pasado 26 años, la noche del 25 al 26 de abril de 1986 sigue marcando hoy la vida cotidiana de
miles de personas que, en muchos casos, aún no habían nacido. En Ucrania, Bielorrusia, Rusia, y también en lugares del mundo que se hallan muy alejados de Chernóbil; lugares a los que la radiación liberada por la explosión del reactor número 4 llegó silenciosamente, llevada por el viento, o mediante los alimentos o el agua. Hoy continua existiendo una zona de exclusión de 2.800 kilómetros cuadrados, en la que miles de personas han tenido que volver, escogiendo entre radiactividad o hambre, con edificios que siguen abandonados y cubiertos por la vegetación; a donde se entra con un aparato para medir la radiación, y de la que hay que huir tan pronto como detecta una dosis mortal; una zona en la que se sigue haciendo recuento de mutaciones, deficiencias y enfermedades en personas, pero también en animales y plantas.

La industria nuclear ocultó y pasó por alto las lecciones de Chernóbil, por lo que 25 años más tarde, se ha iniciado otra catástrofe nuclear en
Fukushima con las mismas secuelas de Chernóbil, en la que tampoco se mencionan las víctimas y en la que también se limita la información. Se trata de un trabajo continuado para convencer a la sociedad de que las centrales nucleares son un mal inevitable y necesario, con unos riesgos limitados.

Lo que ya ha pasado dos veces se puede repetir en cualquier momento, en cualquier lugar donde funcione una nuclear. En
Ascó, en Vandellòs, en una central envejecida y llena de problemas que quiere alargar su funcionamiento, como es el caso de Garoña ...

Las catástrofes de Ucrania y de Japón aún no han terminado ... ni acabarán en decenas, acaso centenares, de años, y Cataluña se puede encontrar en la misma situación. Las nucleares son innecesarias, se podrían cerrar hoy y no tendríamos problemas eléctricos; incluso en Japón, donde decían que eran imprescindibles, han cerrado 52 de los 53 reactores nucleares y el país sigue funcionando, soportando la contaminación radiactiva como única amenaza. Y no hace falta que pase una catástrofe, está también el legado de miles de toneladas de residuos radiactivos que marcarán el futuro durante generaciones y generaciones ...

Hay que dejar bien claro que la energía nuclear pertenece al pasado, y que las centrales nucleares deben cerrar urgentemente si no queremos aumentar el terrorífico legado con el que ya cargamos.

Chernóbil no es una excursión turística, ni un video juego, ni el pretexto para una ficción fantástica, es una realidad terrorífica que afecta a cientos de miles de personas. Recordemosla, recordemos también Fukushima, y ​​pidamos el cierre de Ascó, Vandellós, Garoña, y de todas las nucleares.

25 de abril de 2012.

Más información
en Tanquem Les Nuclears -http://www.tanquemlesnuclears.org/



dijous, 8 de març del 2012

Actes a Barcelona, Girona i Tarragona i a més de 30 ciutats en record de Fukushima els dies 10 i 11 de març. català / castellano


Els dies 10 i 11 de març es realitzaran més de 30 actes a tot l'estat en record de Fukushima, i de reivindicació del dret a conèixer la veritat. A Catalunya es faran a Barcelona, Girona i Tarragona.

L’onze de març de 2011, ara fa un any, el malson nuclear va colpejar al Japó. Les fallades a la central de Fukushima Dai-ichi van ser l’inici de la catàstrofe. Es tracta d'una situació que està lluny d’haver acabat. Malauradament, i com passa cada any amb Txernòbil, aquests actes de recordatori es repetiran any rere any, i no serà pel record, sinó per la punyent realitat de les víctimes que s’aniran produint.

Amb aquests actes reivindiquem no tan sols la memòria, sinó també el dret a conèixer a fons la realitat del que va passar i del que està passant encara avui, ja que aquells sotracs van mostrar cruament la mísera realitat amagada de la indústria nuclear d’un dels països industrialment més avançats, i el que significa una catàstrofe nuclear per a qualsevol país.

La primera víctima de la catàstrofe va ser la veritat, entre les moltes mentides que s'han anat descobrint destaquen que es va enganyar a la població japonesa per a que no marxessin de llocs perillosos propers a les centrals, que es van amagar les dades reals de contaminació radioactiva, que es va controlar la informació, de tal manera que fos impossible conèixer l'abast real de la catàstrofe, i es van maquillar les dades més punyents amb l'excusa d'evitar el pànic, que es van aixecar de manera arbitrària els nivells “legals” de radioactivitat, de tal manera que el que abans era perillós de consumir, ara esdevenia en “normal”, que es va animar a la població a desconfiar de qualsevol informació que no fos la oficial, etc.

I així podríem seguir, hores d’ara no tenim informació detallada de la dispersió de la radioactivitat, de la quantitat exacta de radiació vessada al mar, de quins aliments i a quines zones del món poden haver estat contaminats. Els límits “legals” de radioactivitat en persones i aliments també han estat elevats a la majoria de països.

Desprès del desconcert inicial, i de les maniobres per amagar l'abast de la catàstrofe, la indústria nuclear i els seus grups de pressió han desplegat una minuciosa política de desinformació, presentant-la com a cosa superada, i repetint un altre cop que les nuclears són un “mal necessari”, al que ens hem de resignar.

Però ni Fukushima és part del passat, ni les nuclears són un “mal necessari”.

Des de TANQUEM LES NUCLEARS i des de la Coordinadora Estatal Anti Nuclear (CEAN), a més de reivindicar tot el que hem exposat, demanem el tancament nuclear al Japó, a Catalunya, i a tot el món. Es pot fer de manera immediata i sense problemes de subministrament elèctric, com demostren tots els informes tècnics seriosos, i la realitat de les continues aturades nuclears.

Programa al final. Tota la informació en detall dels actes a http://www.tanquemlesnuclears.org/

Catalunya, 8 de març del 2012.


Sección sociedad. Nota de prensa.

Los días 10 y 11 de marzo se realizarán más de 30 actos en todo el estado en recuerdo de Fukushima, y ​​de reivindicación del derecho a conocer la verdad. En Cataluña se harán en Barcelona, ​​Girona y Tarragona.

El once de marzo de 2011, hace ahora un año, la pesadilla nuclear golpeó en Japón. Los fallos en la central de Fukushima Dai-ichi fueron el inicio de la catástrofe. Se trata de una situación que está lejos de haber terminado. Desgraciadamente, y como pasa cada año con Chernóbil, estos actos de recordatorio se repetirán año tras año, y no será por el recuerdo, sino por la punzante realidad de las víctimas que se irán produciendo.

Con estos actos reivindicamos no sólo la memoria, sino también el derecho a conocer a fondo la realidad de lo que pasó y de lo que está pasando aún hoy, ya que aquellos temblores mostraron crudamente la mísera realidad oculta de la industria nuclear de uno de los países industrialmente más avanzados, y lo que significa una catástrofe nuclear para cualquier país.

La primera víctima de la catástrofe fue la verdad, entre las muchas mentiras que se han ido descubriendo destacan que se engañó a la población japonesa para que no se fueran de lugares peligrosos cercanos a las centrales, que se ocultaron los datos reales de contaminación radiactiva, que se controló la información, de tal manera que fuese imposible conocer el alcance real de la catástrofe, que se maquillaron los datos más lacerantes con la excusa de evitar el pánico, que se elevaron de manera arbitraria los niveles "legales" de radiactividad, de tal manera que lo que antes era peligroso de consumir, ahora se convertía en "normal", que se animó a la población a desconfiar de cualquier información que no fuera la oficial, etc.

Y así podríamos seguir, aún hoy carecemos de información detallada de la dispersión de la radiactividad, de la cantidad exacta de radiación vertida al mar, sobre qué alimentos, y en qué zonas del mundo, pueden haber resultado contaminados. Los límites "legales" de radiactividad para personas y alimentos también han sido elevados en la mayoría de países.

Después del desconcierto inicial, y de las maniobras para ocultar el alcance de la catástrofe, la industria nuclear y sus grupos de presión han desplegado una minuciosa política de desinformación, presentándola como cosa superada, y repitiendo de nuevo que las nucleares son un "mal necesario", al que nos debemos resignar.

Pero ni Fukushima es parte del pasado, ni las nucleares son un "mal necesario".

Desde TANQUEM LES NUCLEARS y desde la Coordinadora Estatal Anti Nuclear (CEAN), además de reivindicar todo lo expuesto, pedimos el cierre de las nucleares se cierren en Japón, en Cataluña, y en todo el mundo. Se puede hacer de forma inmediata y sin problemas de suministro eléctrico, como demuestran todos los informes técnicos serios, y la realidad de las continuas paradas nucleares.

Programa al final. Toda la información en detalle de los actos a

http://www.tanquemlesnuclears.org/

Cataluña, 8 de marzo de 2012.
  
BARCELONA:
Diumenge 11 de març.
De 11'30 a 13 hores,

al Parc de la Ciutadella de Barcelona.


11:30h : Música japonesa
11: 40 Presentació de l’acte
11:50 Entrevista a persona del Japó VIA SKYPE
12:10 Presentació de la cançó de TLN


12:20 Parlaments de 6 persones
o Que va passar a Fukushima el 11 de març
o Situació actual i implicacions pel futur
o Afectació humana fins ara
o Les mentides del Govern i Tepco
o Situació de la industria nuclear desprès de Fukushima
o Situació a Espanya i Catalunya


12:50 Lectura del manifest
13:00 Cançó del trobador




GIRONA:
Dissabte, 10 de març.
Passi del documental "Into Eternity", a les 20 hores, al CSOA "El Taller", de Figueres (entre l'escola del Parc de Les Aigües i el carrer la Jonquera).
Dissabte, 10 de març.

Teatre el carrer sobre la catàstrofe de Fukushima. A partir de les 11 hores, a la Travessia de Canaders de Girona (al costat de la Plaça Salvador Espriu).

Diumenge, 11 de març.

Mural conjunt. Esmorzar popular i exposició a partir de les 11 hores, a la Travessia de Canaders de Girona. Acte de Solidaritat amb el poble japonés, a les 13:00 hores en el mateix espai


TARRAGONA:
Dissabte 10 de març. De 13 a 14 hores. Plaça de la Font.

- Exposició de murals sobre Catalunya, Espanya i Japó.
- Pintada col·lectiva d'un mural.
- Lectura d'un text de recordatori de la realitat nuclear avui.

diumenge, 26 de febrer del 2012

FUKUSHIMA, PRIMER ANY (PRIMER AÑO)

Testimonis que, amb un any d'experiència pel mig, ens han arribat des de la prefectura de Fukushima. Parlen de detalls de la vida quotidiana desprès de la catàstrofe, de la protecció de les persones, de la preocupació per nens i nenes, del paper de les autoritats i de l'empresa propietària dels reactors, de la funció dels mitjans de comunicació, de la supervivència en el dia a dia, etc.

En els testimonis hi ha narració, vídeos i imatges que no són les que habitualment omplen els mitjans de comunicació, i que mostren la realitat del que passa, més enllà del que dicta la política informativa oficial, quan hi ha una catàstrofe nuclear.

TESTIMONI DIRECTE 1
-----  TESTIMONI DIRECTE 2

TESTIMONI DIRECTE 3 -----  TESTIMONI DIRECTE 4




FUKUSHIMA, PRIMER AÑO
Testimonios que, con un año de experiencia por medio, nos han llegado desde la jefatura de Fukushima. Hablan de detalles de la vida cotidiana después de la catástrofe, de la protección de las personas, de la preocupación por niños y niñas, del papel de las autoridades y de la empresa propietaria de los reactores, de la función de los medios de comunicación, de la supervivència en el dia a dia, etc.

En los testimonios hay narración, vídeos e imágenes que no son las que habitualmente llenan los medios de comunicación, y que muestran la realidad de lo que pasa, más allá de lo que dicta la política informativa oficial, cuando hay una catástrofe nuclear.

TESTIMONIO DIRECTO 1
-----  TESTIMONIO DIRECTO 2

TESTIMONIO DIRECTO 3
-----  TESTIMONIO DIRECTO 4

Cataluña, 25 de febrero de 2012.