Ascó obligada a baixar la seva potència per una allau d'algues / Ascó obligada a bajar su potencia por una avalancha de algas

Coordinadora Estatal Anti Nuclear (CEAN)

Ascó obligada a baixar la seva potència per una allau d'algues

El canvi climàtic incrementarà aquest tipus de successos, agreujant encara més els constants problemes de les centrals nuclears espanyoles

Els incidents a les centrals nuclears espanyoles no cessen. Quan encara no s'han connectat Almaraz I i II i Trillo no ha arribat encara a recuperar la seva potència nominal, els dos reactors d'Ascó s'han sumat aquesta setmana al cúmul de problemes que pateix el sector nuclear espanyol. A causa d'una allau d'algues al riu Ebre, Ascó I i II s'han vist obligades a baixar la seva potència, per evitar així un possible col · lapse del seu sistema de refrigeració. Aquesta és la setena vegada que Ascó pateix problemes com a conseqüència d'una allau d'algues, un succés que malauradament el canvi climàtic agreujarà, incrementant així els constants problemes de les centrals nuclears espanyoles.

Aquest dimecres 20 de juny, els reactors nuclears d'Ascó I i Ascó II es van veure obligats a reduir la seva potència davant una allau d'algues al riu Ebre, que amenaçava de bloquejar el canal d'admissió de l'aigua de refrigeració de la central nuclear. Davant aquest nou incident d'una central nuclear espanyola (la setmana passada va ser Almaraz la que va patir un incendi), Endesa, empresa titular de la planta, va realitzar en coordinació amb la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre un gran desembassament d'aigua per diluir les algues i tractar de fer això.

Resulta com a mínim qüestionable que just en la setmana que s'inicia l'estiu, en un any tan sec com el de 2012, es dugui a terme un desembassament d'aigua de tal magnitud per afavorir els interessos d'una central nuclear, que ja són de per sí els majors consumidors individuals d'aigua de tot l'Estat Espanyol. Més qüestionable encara, si tenim en compte que l'únic objecte d'aquesta actuació era salvaguardar els beneficis econòmics d'una empresa privada, ja que el subministrament elèctric no estava en perill. La setmana passada, per exemple, quatre reactors nuclears espanyols (Almaraz I i II, Trillo i Vandellòs I) es van veure obligats a reduir la seva potència, disminuint així en més d'un 50% la potència nuclear a tot l'Estat sense que el sistema elèctric espanyol es ressentís gens ni mica.

També resulta lamentable que per a aquests casos, en els que estan en joc els beneficis econòmics de les elèctriques, no es dubti i s'actuï precipitadament, permetent desembassaments de gran magnitud. Uns desembassaments que malauradament s'impedeixen en altres ocasions, com ara per al manteniment del cabal ecològic dels rius, amb fins i tot trams fluvials completament secs, com ha passat reiteradament en els últims anys en el Xúquer (València). Mentre aquest riu llangueix per culpa de la falta d'aigua, la central nuclear de Cofrents s'evapora 21 hectòmetres cúbics (10.500 piscines olímpiques) anuals d'aigua d'òptima qualitat en el curs alt del Xúquer.

El problema de allau d'algues que ha patit aquesta setmana Ascó no és nou. La nuclear catalana ja va patir baixades de potència per successos d'aquest tipus el 1990, 2002, 2005 i més recentment a l'agost i el novembre de 2010 i el juliol de l'any passat. A més, Ascó no és un cas aïllat, ja que s'han produït incidents similars en altres reactors de tot el món. Fins i tot en centrals nuclears que obtenen l'aigua de refrigeració del mar. En aquests casos, els problemes vénen provocats per les meduses en lloc de les algues. Al juliol de 2011, per exemple, els dos reactors escocesos de Torness van haver de parar el seu funcionament per culpa d'una "explosió" de meduses.

Davant l'augment de la temperatura de l'aigua de rius i mars, provocada pel canvi climàtic, i el de la contaminació orgànica, aquestes "explosions" d'algues i meduses incrementaran la seva freqüència i intensitat, especialment a l'estiu, posant a prova la seguretat de les obsoletes centrals nuclears espanyoles. Unes centrals que veuran en perill el seu sistema de refrigeració no només per aquestes "explosions naturals", sinó també pel propi augment de la temperatura de l'aigua dels rius, que fins i tot pot fer inviable els sistemes de refrigeració, comprometent així el funcionament de les nuclears i la seguretat de tots els ciutadans i del medi ambient.

Per tot això, des de la Coordinadora Estatal Anti Nuclear (CEAN) exigim al Govern de Mariano Rajoy que rectifiqui la seva política energètica i aposti per les energies renovables, que entre altres avantatges no pateixen problemes de refrigeració com si els pateixen les centrals nuclears. Una raó més perquè l'Estat espanyol programi ja el tancament de totes les centrals nuclears i la transició a un sistema energètic basat en l'estalvi, l'eficiència energètica i l'ús de les energies renovables.

- Més informació:

Blog de Tanquem Cofrents: http://tanquemcofrents.blogspot.com/

Página de Facebook: http://www.facebook.com/pages/Plataforma-Tanquem-Cofrents/240200049345395

Correo electrónico: tanquemcofrents@gmail.com

Coordinadora Estatal Anti Nuclear (CEAN)

Ascó obligada a bajar su potencia por una avalancha de algas

El cambio climático incrementará este tipo de sucesos, agravando aún más los constantes problemas de las centrales nucleares españolas

Los incidentes en las centrales nucleares españolas no cesan. Cuando aún no se han conectado Almaraz I y II y Trillo no ha llegado todavía a recuperar su potencia nominal, los dos reactores de Ascó se han sumado esta semana al carrusel de problemas que sufre el sector nuclear español. Debido a una avalancha de algas en el río Ebro, Ascó I y II se han visto obligadas a bajar su potencia, para evitar así un posible colapso de su sistema de refrigeración. Esta es la séptima vez que Ascó sufre problemas como consecuencia de una avalancha de algas, un suceso que desgraciadamente el cambio climático agravará, incrementándose así los constantes problemas de las centrales nucleares españolas.

Este miércoles 20 de junio, los reactores nucleares de Ascó I y Ascó II se vieron obligados a reducir su potencia ante una avalancha de algas en el río Ebro, que amenazaba con bloquear el canal de admisión del agua de refrigeración de la central nuclear. Ante este nuevo incidente de una central nuclear española (la semana pasada fue Almaraz la que sufrió un incendio), Endesa, empresa titular de la planta, realizó en coordinación con la Confederación Hidrográfica del Ebro un gran desembalse de agua para diluir las algas y tratar de solucionar este problema.

Resulta como mínimo cuestionable que justo en la semana que se inicia el verano, en un año tan seco como el de 2012, se lleve a cabo un desembalse de agua de tal magnitud para favorecer los intereses de una central nuclear, que ya son de por sí los mayores consumidores individuales de aguda de todo el Estado Español. Más cuestionable si cabe, si tenemos en cuenta que el único objeto de esta actuación era salvaguardar los beneficios económicos de una empresa privada, ya que el suministro eléctrico no estaba en peligro. La semana pasada, por ejemplo, cuatro reactores nucleares españoles (Almaraz I y II, Trillo y Vandellós I) se vieron obligados a reducir su potencia, disminuyendo así en más de un 50% la potencia nuclear en todo el Estado sin que el sistema eléctrico español se resintiese lo más mínimo.

También resulta lamentable que para estos casos, en los que están en juego los beneficios económicos de las eléctricas, no se dude y se actúe apresuradamente, permitiendo desembalses de gran magnitud. Unos desembalses que desgraciadamente se impiden en otras ocasiones, como por ejemplo para el mantenimiento del caudal ecológico de los ríos, con incluso tramos fluviales completamente secos, como ha ocurrido reiteradamente en los últimos años en el Júcar (Valencia). Mientras este río languidece por culpa de la falta de agua, la central nuclear de Cofrentes evapora 21 hectómetros cúbicos (10.500 piscinas olímpicas) anuales de agua de óptima calidad en el curso alto del Júcar.

El problema de avalancha de algas que ha sufrido esta semana Ascó no es nuevo. La nuclear catalana ya sufrió bajadas de potencia por sucesos de este tipo en 1990, 2002, 2005 y más recientemente en agosto y en noviembre de 2010 y en julio del año pasado. Además, Ascó no es un caso aislado, ya que se han producido incidentes similares en otros reactores de todo el mundo. Incluso en centrales nucleares que obtienen el agua de refrigeración del mar. En estos casos, los problemas vienen provocados por las medusas en lugar de las algas. En julio de 2011, por ejemplo, los dos reactores escoceses de Torness tuvieron que parar su funcionamiento por culpa de una "explosión" de medusas.

Ante el aumento de la temperatura del agua de ríos y mares, provocada por el cambio climático, y el de la contaminación orgánica, estas "explosiones" de algas y medusas incrementarán su frecuencia e intensidad, especialmente en verano, poniendo a prueba la seguridad de las obsoletas centrales nucleares españolas. Unas centrales que verán en peligro su sistema de refrigeración no sólo por estas "explosiones naturales", sino también por el propio aumento de la temperatura del agua de los ríos, que incluso puede hacer inviable los sistemas de refrigeración, comprometiendo así el funcionamiento de las nucleares y la seguridad de todos los ciudadanos y del medio ambiente.

Por todo ello, desde la Coordinadora Estatal Anti Nuclear (CEAN) exigimos al Gobierno de Mariano Rajoy que rectifique su política energética y apueste por las energías renovables, que entre otras ventajas no sufren problemas de refrigeración como sí los padecen las centrales nucleares. Una razón más para que el Estado español programe ya el cierre de todas las centrales nucleares y la transición a un sistema energético basado en el ahorro, la eficiencia energética y el uso de las energías renovables.
--
- Más información:

Blog de Tanquem Cofrents: http://tanquemcofrents.blogspot.com/

Página de Facebook: http://www.facebook.com/pages/Plataforma-Tanquem-Cofrents/240200049345395

Correo electrónico: tanquemcofrents@gmail.com

Tanquem Les Nuclears convida la societat civil a realitzar actes de commemoració els dies 10 i 11 de març, primer aniversari de la catàstrofe nuclear de Fukushima (català -castellano)

Es desenvoluparan activitats a tot l'estat, amb la Coordinadora Estatal Anti Nuclear (CEAN), i a diversos països. Durant l'any que ha passat hem vist tot tipus de maniobres de la indústria nuclear i els seus grups de pressió per a que Fukushima aparegui com un esdeveniment superat. La realitat és força diferent: les seqüeles de la catàstrofe continuen avui i els efectes sobre la vida i la salut perduraran en el temps. La data de l'11 de març de cada any porta el record de tot tipus de víctimes, persones que han patit tragèdies per causes naturals o per actes de terrorisme, ara hem de sumar-hi les d'un desastre nuclear. A diferència de les seqüeles  d'una catàstrofe natural, o d'una acció fruit de la barbàrie humana, les conseqüències d'una catàstrofe nuclear, com Fukushima o Txernòbil, es projecten més enllà dels supervivents, i  les víctimes no s'hi trobaran únicament a la zona afectada. És el preu que paguem per l'energia nuclear. L'única sortida a aquesta irracionalitat és aturar les centrals nuclears, cosa que no tan sols és possible, econòmica i tècnicament, sinó que també és necessari a nivell social i ambiental. Avui la majoria del reactors nuclears del Japó romanen apagats, i no hi ha crisi d'energia ni talls d'electricitat. Hi ha una greu crisi, però: la de la contaminació radioactiva. Els seus efectes i el seu abast real no es coneixen, ni es coneixeran mai en detall, es creu que el cost econòmic supera ja els 50.000 milions d'euros però, sigui el que sigui, serà un cost assumit per l'estat japonès, el que és tant com dir per la societat japonesa, i no per la companyia elèctrica propietària. Durant l'any que ha passat, els defensors de les nuclears han continuat mentint o amagant informació per mantenir un negoci que costa vides i provoca danys ambientals gairebé irreversibles. A Catalunya es manté un silenci persistent sobre la l'estat real de les tres centrals nuclears que funcionen. A Espanya la situació és pitjor, perquè tot i que la central nuclear de Garoña és idèntica al reactor número 1 de Fukushima, i una de les més velles del món, i té determinada una data de tancament, el Govern vol allargar irresponsablement el seu funcionament. Com a Fukushima, les conseqüències d'una catàstrofe nuclear no es limitaran als voltants de Garoña, arribaran a Catalunya i s'estendran per tot el país. Aquest és el risc que el govern assumeix, a canvi que els propietaris de la central segueixin guanyant centenars de milions d'euros, mentre el preu de l'electricitat es mantindrà inalterable, tanquin o no Garoña. El que no es mantindrà inalterable serà la nostra salut. Per això us convidem a que el dissabte, dia 10, o el diumenge, 11 de març, recordem plegats que Fukushima no ha acabat, que Fukushima ens afecta, i que a on hi ha una nuclear hi ha un Fukushima (o un Txernòbil), en potència. Des de Tanquem Les Nuclears us animem a organitzar trobades en llocs cèntrics dels vostres barris, pobles o ciutats, trobades en què es posi de manifest que "ells" poden controlar els mitjans d'informació amb el seu poder econòmic, però no poden controlar el que la societat demana. Us passarem informacions, un Manifest, de caràcter obert, per ser llegit en el curs de les trobades, així com un model de octaveta per fer còpies i distribuir a la població. També hem posat a disposició de qualsevol col·lectiu o persona interessada uns materials gràfics bàsics que poden ser un focus d'interès per a persones que passin pel lloc de la cita, podeu descarregar-los (i modificar-los al vostre criteri, és clar) a la pàgina http://www.tanquemlesnuclears.org/campanyes/fukushima.html Us animem a que envieu un correu a tln-nce@pangea.org amb qualsevol acte de recordatori que penseu organitzar, així el donarem publicitat a través de la nostra llista de contactes. Salutacions i endavant
Tanquem Les Nuclears invita a la sociedad civil a realizar actos de recordatorio los días 10 y 11 de marzo, primer aniversario de la catástrofe nuclear de Fukushima. Se desarrollarán actividades en todo el estado, con la Coordinadora Estatal Anti Nuclear (CEAN), y en diversos países. Durante el año que ha pasado hemos visto todo tipo de maniobras de la industria nuclear y sus grupos de presión para que Fukushima aparezca como un acontecimiento superado. La realidad es bastante diferente: las secuelas de la catástrofe continúan hoy, y sus efectos sobre la vida y la salud perdurarán en el tiempo. La fecha del 11 de marzo de cada año trae el recuerdo de todo tipo de víctimas, personas que han sufrido tragedias por causas naturales o por actos de terrorismo, ahora tenemos que sumar las de un desastre nuclear. A diferencia de las secuelas de una catástrofe natural, o de una acción fruto de la barbarie humana, las consecuencias de una catástrofe nuclear, como Fukushima o Chernóbil, se proyectan más allá de los supervivientes, y las víctimas no se encontrarán únicamente en la zona afectada. Es el precio que pagamos por la energía nuclear. La única salida a esta irracionalidad es detener las centrales nucleares, lo que no sólo es posible, económica y técnicamente, sino que también es necesario a nivel social y ambiental. Hoy la mayoría del reactores nucleares de Japón permanecen apagados, y no hay crisis de energía ni cortes de electricidad. Hay una grave crisis, sin embargo: la de la contaminación radiactiva. Sus efectos y su alcance real no se conocen, ni se conocerán nunca en detalle, se cree que el coste económico supera ya los 50.000 millones de euros pero, sea lo que sea, será un coste asumido por el estado japonés, lo que es tanto como decir por la sociedad japonesa, y no por la compañía eléctrica propietaria. Durante el año que ha pasado, los defensores de las nucleares han continuado mintiendo o escondiendo para mantener un negocio que cuesta vidas y provoca daños ambientales casi irreversibles. En Cataluña se mantiene un silencio persistente sobre la el estado real de las tres centrales nucleares que funcionan. En España la situación es peor, porque aunque la central nuclear de Garoña es idéntica al reactor número 1 de Fukushima, y ​​una de las más viejas del mundo, y tiene determinada una fecha de cierre, el Gobierno quiere alargar irresponsablemente su funcionamiento . Como en Fukushima, las consecuencias de una catástrofe nuclear no se limitarán a los alrededores de Garoña, llegarán a Cataluña y se extenderán por todo el país. Este es el riesgo que el gobierno asume, a cambio de que los propietarios de la central sigan ganando cientos de millones de euros, mientras el precio de la electricidad se mantendrá inalterable, cierren o no Garoña. Lo que no se mantendrá inalterable será nuestra salud. Por ello os invitamos a que el sábado, día 10, o el domingo, 11 de marzo, recordemos juntos que Fukushima no ha terminado, que Fukushima nos afecta, y que en donde hay una nuclear hay un Fukushima (o un Chernóbil), en potencia. Desde Tanquem Les Nuclears os animamos a organizar encuentros en lugares céntricos de vuestros  barrios, pueblos o ciudades, encuentros en que se ponga de manifiesto que "ellos" pueden controlar los medios de información con su poder económico, pero no pueden controlar lo que la sociedad pide. Os pasaremos informaciones, un Manifiesto, de carácter abierto, para ser leído en el curso de los encuentros, así como un modelo de octavilla para hacer copias y distribuir a la población. También hemos puesto a disposición de cualquier colectivo o persona interesada unos materiales gráficos básicos, que pueden ser un punto de interés para personas que pasen por el lugar de la cita, podéis descargarlos (y modificarlos a vuestro criterio, claro ) de la página http://www.tanquemlesnuclears.org/campanyes/fukushima.html Os animamos a que envieís un correo a tln-nce@pangea.org informando de cualquier acto de recordatorio que penséis organizar, así le daremos publicidad a través de nuestra lista de contactos. Saludos y adelante
GUIA "La radioactivitat i la salut"