La setmana passada varem gravar un video davant de la seu d'Endesa al Paral.lel amb gent provinent de les diferents entitats adherides a la convocatòria de manifestació antinuclear del dia 5. Aquí teniu el resultat. Esperem que us agradi
dimarts, 31 de maig del 2011
dijous, 19 de maig del 2011
PROP DE 60 ORGANITZACIONS CONVOQUEN UNA MANIFESTACIÓ ANTINUCLEAR EL DIUMENGE 5 DE JUNY, DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT
Demanen un compromís en les eleccions municipals en pro d'un calendari progressiu i urgent de tancament de les centrals nuclears, la no renovació del permís d'explotació d'Ascó i el rebuig al cementiri nuclear.
Sota el lema TANQUEM JA LES NUCLEARS!, prop de 60 entitats aplegades a l'entorn de la Coordinadora Tanquem les Nuclears ha convocat una manifestació per al proper diumenge 5 de juny, a les 12 del migdia, des de la Delegació del Govern de l'Estat al Pla del Palau fins a la seu de FECSA-ENDESA, al Paral·lel de Barcelona, el procés d'incorporacions d'entitats continua.
Amb aquest recorregut simbòlic, les organitzacions convocants interpel·len els dos principals responsables del funcionament de les centrals nuclears a Catalunya i l'Estat: el poder polític i el poder de les companyies elèctriques propietàries de les centrals. L'estreta connivència entre unes empreses elèctriques entestades en la lògica del benefici econòmic a qualsevol preu i uns governs dòcilment subordinats als seus interessos es reprodueix arreu del món, incloent-hi casa nostra. És per això que les eleccions municipals d'aquest diumenge, 22 de maig, han de servir per exigir als partits polítics un calendari progressiu i urgent de tancament de les nuclears, la no renovació del permís d'explotació de la central d'Ascó, que caduca el proper octubre, i el rebuig a la instal·lació del cementiri nuclear.
Amb la catàstrofe de Fukushima s'ha demostrat l'absoluta impossibilitat de controlar aquesta tecnologia de forma segura. Res no aturarà els efectes de la radiació alliberada fins ara, ni de la que es continuarà alliberant. Una part del Japó quedarà afectada durant dècades, i l'impacte sobre els ecosistemes marins i la pesca al Pacífic és impossible d'avaluar. Després d'anys de propaganda continuada per amagar la realitat de l'energia nuclear, aquesta es torna a mostrar com una font de danys irreversibles en persones i sistemes naturals. És un joc de risc permanent intolerable per a la salut de les persones.
El que ha passat no ens pot deixar indiferents, ja que Catalunya està entre els cinc països més nuclearitzats del món (segons les dades del ICAEN pel 2007) amb un 43% d'electricitat generada amb reactors nuclears, per darrera de França (78%), Lituània (76%), Bèlgica (57%) i Ucraïna (48%). I encara menys quan els tres reactors de les dues centrals nuclears catalanes han protagonitzat 19 dels 31 incidents de seguretat publicats pel Consell de Seguretat Nuclear (CSN) durant el 2011. Tancar les nuclears és, per tant, una necessitat dictada per la seguretat. Però, a més, significa tancar el flux continu de radioactivitat que alliberen al medi ambient en el seu funcionament rutinari, i donar el primer pas per abordar el problema dels residus radioactius. La Xina, el Japó, Suïssa, Itàlia, Veneçuela, Xile i les Filipines han anunciat que renuncien als seus plans d'expansió nuclear. A França, l'energia nuclear està sent qüestionada públicament pels grans partits polítics per primera vegada, mentre que Alemanya accelera els processos per deixar l'energia nuclear enrere i avançar cap a les energies renovables.
Les prop de 60 les organitzacions que convoquem la manifestació del 5 de juny volem dir ben alt i ben clar al Govern de la Generalitat, al Govern de l'Estat, i a les empreses elèctriques que TANQUEM JA LES NUCLEARS! Convidem el conjunt de la ciutadania a sumar-se a la demanda d'un tancament urgent i progressiu de les 3 centrals que funcionen a Catalunya, demanda que volem fer extensiva a les altres 5 centrals que encara funcionen a la resta de l'Estat. Aquesta mobilització és tan sols el primer pas per generar un moviment social que permeti el tancament de les centrals nuclears, i amb aquesta convicció us convidem a acompanyar-nos.
Final del comunicat.
Per a més informació:
http://www.tanquemlesnuclears.org/
Sota el lema TANQUEM JA LES NUCLEARS!, prop de 60 entitats aplegades a l'entorn de la Coordinadora Tanquem les Nuclears ha convocat una manifestació per al proper diumenge 5 de juny, a les 12 del migdia, des de la Delegació del Govern de l'Estat al Pla del Palau fins a la seu de FECSA-ENDESA, al Paral·lel de Barcelona, el procés d'incorporacions d'entitats continua.
Amb aquest recorregut simbòlic, les organitzacions convocants interpel·len els dos principals responsables del funcionament de les centrals nuclears a Catalunya i l'Estat: el poder polític i el poder de les companyies elèctriques propietàries de les centrals. L'estreta connivència entre unes empreses elèctriques entestades en la lògica del benefici econòmic a qualsevol preu i uns governs dòcilment subordinats als seus interessos es reprodueix arreu del món, incloent-hi casa nostra. És per això que les eleccions municipals d'aquest diumenge, 22 de maig, han de servir per exigir als partits polítics un calendari progressiu i urgent de tancament de les nuclears, la no renovació del permís d'explotació de la central d'Ascó, que caduca el proper octubre, i el rebuig a la instal·lació del cementiri nuclear.
Amb la catàstrofe de Fukushima s'ha demostrat l'absoluta impossibilitat de controlar aquesta tecnologia de forma segura. Res no aturarà els efectes de la radiació alliberada fins ara, ni de la que es continuarà alliberant. Una part del Japó quedarà afectada durant dècades, i l'impacte sobre els ecosistemes marins i la pesca al Pacífic és impossible d'avaluar. Després d'anys de propaganda continuada per amagar la realitat de l'energia nuclear, aquesta es torna a mostrar com una font de danys irreversibles en persones i sistemes naturals. És un joc de risc permanent intolerable per a la salut de les persones.
El que ha passat no ens pot deixar indiferents, ja que Catalunya està entre els cinc països més nuclearitzats del món (segons les dades del ICAEN pel 2007) amb un 43% d'electricitat generada amb reactors nuclears, per darrera de França (78%), Lituània (76%), Bèlgica (57%) i Ucraïna (48%). I encara menys quan els tres reactors de les dues centrals nuclears catalanes han protagonitzat 19 dels 31 incidents de seguretat publicats pel Consell de Seguretat Nuclear (CSN) durant el 2011. Tancar les nuclears és, per tant, una necessitat dictada per la seguretat. Però, a més, significa tancar el flux continu de radioactivitat que alliberen al medi ambient en el seu funcionament rutinari, i donar el primer pas per abordar el problema dels residus radioactius. La Xina, el Japó, Suïssa, Itàlia, Veneçuela, Xile i les Filipines han anunciat que renuncien als seus plans d'expansió nuclear. A França, l'energia nuclear està sent qüestionada públicament pels grans partits polítics per primera vegada, mentre que Alemanya accelera els processos per deixar l'energia nuclear enrere i avançar cap a les energies renovables.
Les prop de 60 les organitzacions que convoquem la manifestació del 5 de juny volem dir ben alt i ben clar al Govern de la Generalitat, al Govern de l'Estat, i a les empreses elèctriques que TANQUEM JA LES NUCLEARS! Convidem el conjunt de la ciutadania a sumar-se a la demanda d'un tancament urgent i progressiu de les 3 centrals que funcionen a Catalunya, demanda que volem fer extensiva a les altres 5 centrals que encara funcionen a la resta de l'Estat. Aquesta mobilització és tan sols el primer pas per generar un moviment social que permeti el tancament de les centrals nuclears, i amb aquesta convicció us convidem a acompanyar-nos.
Final del comunicat.
Per a més informació:
http://www.tanquemlesnuclears.org/
diumenge, 15 de maig del 2011
El Tsunami energètic
Arreu del món els governants es troben amb un bon trencacaps. L’energia nuclear ha fet fallida. Després d’aquest segon accident de nivell 7 ha quedat clar que l’energia nuclear ja no és segura, ni barata, ni neta. I ara què? Com ompliran algunspaïsos aquest forat energètic? En els casos extrems, com ara França, la nuclear arriba a aportar gairebé el 80 % de les seves necessitats elèctriques; a Espanya representa només el 19 %, però a Catalunya en som addictes: amb un 40 % estem més nuclearitzats que el mateix Japó (25 %).
De fet, hi ha una cosa certa, el Consell Consultiu Econòmic del govern alemany , en un estudi referit al canvi climàtic, publicava ja en el 2003 unes dades que donen la resposta a aquesta
pregunta. En la gràfica adjunta sobre les previsions de les fonts energètiques pel 2100 podreu observar que gradualment es preveu la desaparició absoluta de l’energia nuclear juntament amb una forta baixada del carbó i el petroli. I el que destaca per damunt de tot és la forta presència de les energies renovables.
Com veureu, la gran protagonista d’aquestes previsions és l’energia solar com a productora d’electricitat. És a dir, la fotovoltaica que tots coneixem i la solar termoelèctrica. La llum i la calor del sol, mes enllà del vent, la biomassa, la hidràulica i d’altres renovables. Molt més enllà del petroli fins i tot del gas, que es preveu serà l’únic combustible fòssil que no s’haurà esgotat. La gran perdedora en aquesta gràfica és la nuclear, amb la seva total desaparició.
A Espanya, de sol no ens en falta. Podrem sortir-nos fàcilment d’aquest 19 % que aporten les nostres obsoletes centrals nuclears. Però Catalunya també. A propòsit del paper rellevant de
l’energia solar, a Borges Blanques el 2013 es crearà la primera instal·lació en el món que combinarà energia termosolar i la biomassa per produir anualment 98.000 MWh.
Potser els únics avantatges del tsunami japonès hauran estat els de precipitar la gran davallada de les nuclears. La majoria dels dirigents del món tenen el debat damunt la taula junt amb la reflexió que les renovables i un consum sostenible són inqüestionables per al futur energètic. Serà difícil que el “lobby” nuclear aconsegueixi, un altre cop, imposar els seus interessos particulars a l’interès general.
Per ampliar notícia de la Planta Termosolar /Biomassa de Lleida entreu aquí
De fet, hi ha una cosa certa, el Consell Consultiu Econòmic del govern alemany , en un estudi referit al canvi climàtic, publicava ja en el 2003 unes dades que donen la resposta a aquesta
pregunta. En la gràfica adjunta sobre les previsions de les fonts energètiques pel 2100 podreu observar que gradualment es preveu la desaparició absoluta de l’energia nuclear juntament amb una forta baixada del carbó i el petroli. I el que destaca per damunt de tot és la forta presència de les energies renovables.
Com veureu, la gran protagonista d’aquestes previsions és l’energia solar com a productora d’electricitat. És a dir, la fotovoltaica que tots coneixem i la solar termoelèctrica. La llum i la calor del sol, mes enllà del vent, la biomassa, la hidràulica i d’altres renovables. Molt més enllà del petroli fins i tot del gas, que es preveu serà l’únic combustible fòssil que no s’haurà esgotat. La gran perdedora en aquesta gràfica és la nuclear, amb la seva total desaparició.
A Espanya, de sol no ens en falta. Podrem sortir-nos fàcilment d’aquest 19 % que aporten les nostres obsoletes centrals nuclears. Però Catalunya també. A propòsit del paper rellevant de
l’energia solar, a Borges Blanques el 2013 es crearà la primera instal·lació en el món que combinarà energia termosolar i la biomassa per produir anualment 98.000 MWh.
Potser els únics avantatges del tsunami japonès hauran estat els de precipitar la gran davallada de les nuclears. La majoria dels dirigents del món tenen el debat damunt la taula junt amb la reflexió que les renovables i un consum sostenible són inqüestionables per al futur energètic. Serà difícil que el “lobby” nuclear aconsegueixi, un altre cop, imposar els seus interessos particulars a l’interès general.
Per ampliar notícia de la Planta Termosolar /Biomassa de Lleida entreu aquí
Fina Soler i Milà
(Publicat al 3 de vuit el 13 de maig de 2011)
dissabte, 14 de maig del 2011
Biocultura antinuclear
Avui he anat a Biocultura i m’he trobat a molta gent coneguda, com sempre. Molts estaven repartint octavetes de la manifestació del dia 5 contra les nuclears a Barcelona: de la Fira de la Terra, de Attac, d’Ecologistes en Acció, de Greenpeace. També havien octavetes als stands de botigues i negocis. Tenim previst repartir que aquest cap de setmana més de 20.000 octavetes entre els diferents actes que estan previstos a la ciutat.
Les noticies que venen d’Alemanya (decisió del govern de tancar en menys de 10 anys totes les nuclears), del Japó ( reactors que es tanquem fulminantment, un treballador mort a la central de Fukushima), els darrers incidents a Ascó, etc esperonen a cada vegada més gent a donar un pas al front i implicar-se contra l’energia nuclear. Només cal veure com augmenta el nombre d'assistents a les reunions setmanals de Tanquem les Nuclears.
Un deixo unes fotos. No son de gaire bona qualitat, ho sento.
Jesús Navarro
Els perills de la radiactivitat (entrevista al Dr. Rodríguez Farré)
Membre fundador del Comitè Antinuclear de Catalunya (CANC) el 1977, Eduard Rodríguez Farré és metge especialitzat en toxicologia i farmacologia a Barcelona, en radiobiologia a París i en neurobiologia a Estocolm. Ha dirigit durant molts anys el Departament de Farmacologia i Toxicologia del CSIC a Barcelona. Com a expert en toxicologia ha assessorat al govern cubà en l'epidèmia de la neuropatia òptica, a l'OMS en la síndrome de l'oli tòxic ia la Unió Europea sobre la recerca en programes de salut pública i sobre l'encefalopatia espongiforme bovina. Actualment és membre del Comitè Científic de la UE sobre Nous Riscos per a la Salut. Soci fundador de l'associació Científics pel Medi Ambient (CiMA).
En aquest video del programa “Singulars” del canal 33, Rodriguez Farré ens explica d’una forma detallada i didàctica tot el que has de saber sobre l’energia nuclear, les seves implicacions a la salut humana i l’accident de Fukushima.
divendres, 13 de maig del 2011
Després de Fukushima
Tot just es compleixen 25 anys de l’accident nuclear de Txernòbil. Aquell accident va ser la prova que l’energia aconseguida amb aquesta tecnologia no justificava els perills que comportava per a tots els éssers vius del planeta. Alemanya, per la seva proximitat al cor de la catàstrofe, colpejada per la radiació, va liderar el moviment antinuclear. Txernòbil va contaminar més de 160.000 Km2. Cinc vegades la superfície de Catalunya. La catàstrofe posava de manifest la fal·làcia de la impossibilitat d’un accident amb fusió del nucli del reactor, i complementava la denúncia històrica sobre l’energia nuclear: el problema dels residus. La radioactivitat d’alguns dels elements dura més de 300.000 mil anys. Un altre problema sense solució.
Després de 25 anys de Txernòbil, després d’una campanya de 8 anys de durada per
fer-nos creure que l’energia nuclear era una necessitat incòmoda però segura, tot just quan els governs intentaven abordar el problema dels residus, esdevé Fukushima, un Txernòbil a “càmera lenta”. Res tornarà a ser el mateix. Nosaltres, gent del Penedès, acostumats a ser respectuosos amb la natura, a viure en simbiosi amb el sol, la pluja i gelosos de la salut dels nostres conreus, mirem amb recança les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs, tan envellides i deteriorades.
Ens podem tranquil·litzar un altre cop pensant que “lo del Japó” és irrepetible?
Que està lluny, que a casa nostra no hi ha tsunamis, ni terratrèmols, ni és possible cap imprevist? Si el que era gairebé matemàticament impossible succeeix, com ha passat a Fukushima, ¿de què serviran les hipotètiques fronteres de les zones d’exclusió i d’evacuació? Els isòtops radioactius que provenen del Japó circulen fa setmanes per Catalunya. Ascó i Vandellòs estan massa a prop, massa a prop per no haver de patir pels nivells de contaminació que afecten les persones i els nostres productes. Si algú encara tenia confiança en les nuclears, ¿què restarà desprès de Fukushima?
Us proposo entrar en aquesta página a veure aquest video: "Una canço per Chernobil“ d’aquí pocs mesos algú en farà un de Fukushima
Fina Soler i Milà
(Publicat al 3 de vuit el 21 d'abril)
Després de 25 anys de Txernòbil, després d’una campanya de 8 anys de durada per
fer-nos creure que l’energia nuclear era una necessitat incòmoda però segura, tot just quan els governs intentaven abordar el problema dels residus, esdevé Fukushima, un Txernòbil a “càmera lenta”. Res tornarà a ser el mateix. Nosaltres, gent del Penedès, acostumats a ser respectuosos amb la natura, a viure en simbiosi amb el sol, la pluja i gelosos de la salut dels nostres conreus, mirem amb recança les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs, tan envellides i deteriorades.
Ens podem tranquil·litzar un altre cop pensant que “lo del Japó” és irrepetible?
Que està lluny, que a casa nostra no hi ha tsunamis, ni terratrèmols, ni és possible cap imprevist? Si el que era gairebé matemàticament impossible succeeix, com ha passat a Fukushima, ¿de què serviran les hipotètiques fronteres de les zones d’exclusió i d’evacuació? Els isòtops radioactius que provenen del Japó circulen fa setmanes per Catalunya. Ascó i Vandellòs estan massa a prop, massa a prop per no haver de patir pels nivells de contaminació que afecten les persones i els nostres productes. Si algú encara tenia confiança en les nuclears, ¿què restarà desprès de Fukushima?
Us proposo entrar en aquesta página a veure aquest video: "Una canço per Chernobil“ d’aquí pocs mesos algú en farà un de Fukushima
Fina Soler i Milà
(Publicat al 3 de vuit el 21 d'abril)
Ja tenim octavetes!!
Avui estem molt contents perque ja hem rebut les 20.000 octavetes de l'imprenta El Tinter. Les repartirem a les fires d'aquest cap de setmana: Biocultura i la Festa del Comerç Just, i també a les manifestacions contra les retallades de dissabte al matí i de Democracia Real ja! del diumenge a la tarda.
Aquestes octavetes informaran a la ciutadania de Barcelona de la gran manifestació antinuclear que s'ha organitzat pel dia 5 de juny a les 12 del matí i que anirà de la delegació del govern espanyol a Pla de Palau i acabarà davant de la seu d'Endesa.
Us hi esperem. Les persones d'aquest pais han d'estar per sobre dels interessos económics de les grans empreses eléctriques.
Aquestes octavetes informaran a la ciutadania de Barcelona de la gran manifestació antinuclear que s'ha organitzat pel dia 5 de juny a les 12 del matí i que anirà de la delegació del govern espanyol a Pla de Palau i acabarà davant de la seu d'Endesa.
Us hi esperem. Les persones d'aquest pais han d'estar per sobre dels interessos económics de les grans empreses eléctriques.
dimecres, 11 de maig del 2011
De Madrid a Barcelona (i viceversa)
El passat diumenge al voltant de 4.000 persones es van manifestar pels carrers de Madrid pel tancament de totes les centrals nuclears de l'Estat Espanyol. Un acte convocat per 25 organitzacions i col.lectius.
La cobertura mediàtica ha estat amplia, tot i que ens hagués agradat un reflex més destacat als mitjans de comunicació. Malauradament tornem a constatar que la bona feina dels periodistes queda neutralitzada als consells de redacció de les seves empreses quan es tracta de parla de nuclears.
La Manifestació de Madrid marca un punt d'inflexió en la contestació al carrer del moviment antinuclear de l'Estat. La propera etapa d'aquest tour serà com no a Barcelona. Catalunya conviu amb 3 centrals nuclears en funcionament, un incident molt greu a les nostra història recent (Vandellós I, ja tancada), i la possibilitat encara viva de ser el lloc escollit per albergar una cementiri centralitzat de residus.
Aquesta societat ha de demostrar que ens importa més la salut nostra i de les generacions futures, que els interessos econòmics de les grans empreses elèctriques.
Així que ja sabeu, el proper diumenge 5 de juny ens manifestarem pel tancament urgent de les centrals nuclears. Sortirem a les 12 hores de la Delegació de Govern Espanyol a Pla de Palau i anirem fins a la seu d'Endesa a l'Avinguda Paral.lel.
Apunta-ho a la teva agenda. Comptem amb tú. I també amb tú.
Jesús Navarro
La cobertura mediàtica ha estat amplia, tot i que ens hagués agradat un reflex més destacat als mitjans de comunicació. Malauradament tornem a constatar que la bona feina dels periodistes queda neutralitzada als consells de redacció de les seves empreses quan es tracta de parla de nuclears.
La Manifestació de Madrid marca un punt d'inflexió en la contestació al carrer del moviment antinuclear de l'Estat. La propera etapa d'aquest tour serà com no a Barcelona. Catalunya conviu amb 3 centrals nuclears en funcionament, un incident molt greu a les nostra història recent (Vandellós I, ja tancada), i la possibilitat encara viva de ser el lloc escollit per albergar una cementiri centralitzat de residus.
Aquesta societat ha de demostrar que ens importa més la salut nostra i de les generacions futures, que els interessos econòmics de les grans empreses elèctriques.
Així que ja sabeu, el proper diumenge 5 de juny ens manifestarem pel tancament urgent de les centrals nuclears. Sortirem a les 12 hores de la Delegació de Govern Espanyol a Pla de Palau i anirem fins a la seu d'Endesa a l'Avinguda Paral.lel.
Apunta-ho a la teva agenda. Comptem amb tú. I també amb tú.
Jesús Navarro
diumenge, 8 de maig del 2011
"Sortir du nucléaire": TOTAL compra energia verda.
L'accident de la central de Fukushima, i la seva coincidència amb el 25
aniversari de Chernobyl ha estès un mantell de mals auguris sobre el
negoci de les nuclears. TOTAL, una de les companyies de petroli més gran
del món ha decidit augmentar la seva participació en el sector de les
renovables amb la compra del 60% de Sun Power Corporation, el segon
fabricant de panells solars dels EUA.
És una pena que en altres països com a Espanya, líders en el 2008 en la
producció fotovoltaica després d'una adequada política de subvencions públiques,
les renovables hagin estat durament colpejades com a part de plans més
amplis de reducció de dèficit. És una veritable pena perquè a Espanya s’havia començat a internalitzar tot el procés productiu. És a dir, Espanya
era autosuficient en major o menor quantia de tota la matèria primera
necessària per a la fabricació dels panells i per a la realització
íntegra de les instal.lacions.
Japó ha plantejat nous reptes sobre la seguretat de les nuclears. Això
fa que grans companyies petrolieres, que en vista de la gradual escassetat
de crus tenien previst invertir en nuclears, en aquests últims dies hagin
canviat els seus objectius i iniciat una transició a llarg termini en la qual les
renovables ocuparan un paper prominent al costat dels recursos convencionals.
La majoria d'aquestes grans companyies petrolieres que havien acumulat
grans guanys amb la venda de petroli fa temps que veien en les
renovables una font d'energia més atractiva davant de la pujada dels
preus de cru. Però la competència dels fabricants de panells de
xinesos que acudien al mercat amb baixos costos havien frenat aquesta línia de
diversificació.
TOTAL que ja des de 1980 mantenia una part de la seva inversió en panells
solars ha decidit fer aquest gran pas en el sector de les renovables per
aconseguir un major desenvolupament empresarial en productes d'alta eficiència solar
i impulsar així el seu lideratge en energia verda.
Aquesta és una prova fefaent que el "Sortir du nucléaire" que reclamen els
socialistes francesos cobra vigor en aquests dies en què les partícules
radioactives de Fukushima es passegen lliurement pels cels dels Champs
Elysées.
Fina Soler i Milà
aniversari de Chernobyl ha estès un mantell de mals auguris sobre el
negoci de les nuclears. TOTAL, una de les companyies de petroli més gran
del món ha decidit augmentar la seva participació en el sector de les
renovables amb la compra del 60% de Sun Power Corporation, el segon
fabricant de panells solars dels EUA.
És una pena que en altres països com a Espanya, líders en el 2008 en la
producció fotovoltaica després d'una adequada política de subvencions públiques,
les renovables hagin estat durament colpejades com a part de plans més
amplis de reducció de dèficit. És una veritable pena perquè a Espanya s’havia començat a internalitzar tot el procés productiu. És a dir, Espanya
era autosuficient en major o menor quantia de tota la matèria primera
necessària per a la fabricació dels panells i per a la realització
íntegra de les instal.lacions.
Japó ha plantejat nous reptes sobre la seguretat de les nuclears. Això
fa que grans companyies petrolieres, que en vista de la gradual escassetat
de crus tenien previst invertir en nuclears, en aquests últims dies hagin
canviat els seus objectius i iniciat una transició a llarg termini en la qual les
renovables ocuparan un paper prominent al costat dels recursos convencionals.
La majoria d'aquestes grans companyies petrolieres que havien acumulat
grans guanys amb la venda de petroli fa temps que veien en les
renovables una font d'energia més atractiva davant de la pujada dels
preus de cru. Però la competència dels fabricants de panells de
xinesos que acudien al mercat amb baixos costos havien frenat aquesta línia de
diversificació.
TOTAL que ja des de 1980 mantenia una part de la seva inversió en panells
solars ha decidit fer aquest gran pas en el sector de les renovables per
aconseguir un major desenvolupament empresarial en productes d'alta eficiència solar
i impulsar així el seu lideratge en energia verda.
Aquesta és una prova fefaent que el "Sortir du nucléaire" que reclamen els
socialistes francesos cobra vigor en aquests dies en què les partícules
radioactives de Fukushima es passegen lliurement pels cels dels Champs
Elysées.
Fina Soler i Milà
Fukushima, Txernòbil, Catalunya, Espanya
Quan es va iniciar el moviment social d'oposició a les centrals nuclears, cap a la dècada dels 80, es va popularitzar un lema: “més val estar avui actius, que demà radioactius”. La dispersió de la radiació de Fukushima per tot el planeta ens recorda la vigència d'aquell lema.
El passat 26 d'abril es van complir 25 anys de la catàstrofe de la central nuclear de Txernòbil, i 45 dies des de l'inici de la de Fukushima.
Si, desprès de 25 anys, Txernòbil continua marcant el dia rere dia de centenars de milers de persones, el pols de l'economia i la vida d'àmplies zones de Ucraïna i Bielorússia; només cal imaginar com podria avançar la recuperació del Japó, desprès del terratrèmol i el tsunami, si no haguessin de fer front als quatre reactors parcialment destruïts. Fukushima demostra que l'energia nuclear pot convertir una catàstrofe natural en un desastre inacabable. La reconstrucció de les zones devastades pel terratrèmol es realitzarà més d'hora o més tard, però les emissions radioactives, i les seves seqüeles, perduraran molt més enllà.
Fukushima és un Txernòbil a càmera lenta. També en l'aspecte informatiu. En les dues catàstrofes s'ha posat de manifest la voluntat d'amagar la realitat de l'energia nuclear a la societat. Si a Txernòbil es va aplicar la censura pura i dura, a Fukushima predomina la desinformació, les mitges veritats i les mitges mentides del govern japonès i l'empresa quan s'informa sobre persones i superfícies afectades, l’estat dels reactors, el calendari de control de la catàstrofe, la radiació alliberada, els productes contaminats, etc. Aquesta desinformació s'admet, cínicament, un cop descoberta i, tot seguit, es continua practicant de manera descarada i impune.
A Catalunya tenim 3 reactors nuclears en funcionament, i una llarga experiència del que és la censura i la desinformació en tot el relacionat amb l'energia nuclear. Des de l'accident de Vandellòs 1, el 19 d'octubre de 1989; fins la fuita de partícules radioactives d'Ascó, el 5 d'abril de 2008; passant per episodis com la corrosió de les canonades de refrigeració de Vandellòs 2 i tants altres successos en els que s'ha emès radiació, i s'ha posat en perill a la població; el més recent el del passat 28 d’abril, quan una fuita de 25.000 litres d’aigua contaminada va afectar a 19 treballadors d’Ascó1.
Però no es tracta tan sols de Catalunya. L'abast de la radiació de Fukushima, i de Txernòbil, demostra que el perill nuclear va més enllà de consideracions polítiques. Les 5 centrals que funcionen a Espanya són un risc tan greu per Catalunya com les 3 de Catalunya ho són per a la resta de l'Estat. Entre elles destaca Garoña, del mateix model que Fukushima, que ja hauria d'haver tancat si no s'hagués cedit a les pressions de les companyies nuclears.
Fukushima no ens afecta tan sols perquè les seves partícules van començar a arribar a Catalunya als 8 dies de l'inici de la catàstrofe. El control de productes de tot tipus, preferentment d'aliments, que provinguin de zones que hagin estat afectades, tant dins com fora del Japó, és una prioritat social.
Per fer front a tot això calen dues coses: informació i mobilització. Les dues coses són necessàries per demanar un calendari urgent de tancament de les centrals nuclears en funcionament: el primer pas per deixar enrere els perills que l'energia nuclear representa.
Miguel Muñiz
El passat 26 d'abril es van complir 25 anys de la catàstrofe de la central nuclear de Txernòbil, i 45 dies des de l'inici de la de Fukushima.
Si, desprès de 25 anys, Txernòbil continua marcant el dia rere dia de centenars de milers de persones, el pols de l'economia i la vida d'àmplies zones de Ucraïna i Bielorússia; només cal imaginar com podria avançar la recuperació del Japó, desprès del terratrèmol i el tsunami, si no haguessin de fer front als quatre reactors parcialment destruïts. Fukushima demostra que l'energia nuclear pot convertir una catàstrofe natural en un desastre inacabable. La reconstrucció de les zones devastades pel terratrèmol es realitzarà més d'hora o més tard, però les emissions radioactives, i les seves seqüeles, perduraran molt més enllà.
Fukushima és un Txernòbil a càmera lenta. També en l'aspecte informatiu. En les dues catàstrofes s'ha posat de manifest la voluntat d'amagar la realitat de l'energia nuclear a la societat. Si a Txernòbil es va aplicar la censura pura i dura, a Fukushima predomina la desinformació, les mitges veritats i les mitges mentides del govern japonès i l'empresa quan s'informa sobre persones i superfícies afectades, l’estat dels reactors, el calendari de control de la catàstrofe, la radiació alliberada, els productes contaminats, etc. Aquesta desinformació s'admet, cínicament, un cop descoberta i, tot seguit, es continua practicant de manera descarada i impune.
A Catalunya tenim 3 reactors nuclears en funcionament, i una llarga experiència del que és la censura i la desinformació en tot el relacionat amb l'energia nuclear. Des de l'accident de Vandellòs 1, el 19 d'octubre de 1989; fins la fuita de partícules radioactives d'Ascó, el 5 d'abril de 2008; passant per episodis com la corrosió de les canonades de refrigeració de Vandellòs 2 i tants altres successos en els que s'ha emès radiació, i s'ha posat en perill a la població; el més recent el del passat 28 d’abril, quan una fuita de 25.000 litres d’aigua contaminada va afectar a 19 treballadors d’Ascó1.
Però no es tracta tan sols de Catalunya. L'abast de la radiació de Fukushima, i de Txernòbil, demostra que el perill nuclear va més enllà de consideracions polítiques. Les 5 centrals que funcionen a Espanya són un risc tan greu per Catalunya com les 3 de Catalunya ho són per a la resta de l'Estat. Entre elles destaca Garoña, del mateix model que Fukushima, que ja hauria d'haver tancat si no s'hagués cedit a les pressions de les companyies nuclears.
Fukushima no ens afecta tan sols perquè les seves partícules van començar a arribar a Catalunya als 8 dies de l'inici de la catàstrofe. El control de productes de tot tipus, preferentment d'aliments, que provinguin de zones que hagin estat afectades, tant dins com fora del Japó, és una prioritat social.
Per fer front a tot això calen dues coses: informació i mobilització. Les dues coses són necessàries per demanar un calendari urgent de tancament de les centrals nuclears en funcionament: el primer pas per deixar enrere els perills que l'energia nuclear representa.
Miguel Muñiz
dissabte, 7 de maig del 2011
Una vegada més: Nuclear? No gràcies
Benvinguts i benvingudes a la primera entrada en aquest blog. El nostre objectiu es simplement esser un altaveu més de la lluita contra l’energia nuclear i per un futur 100% renovable. La nostra web de referencia es Tanquem Les Nuclears on trobaràs molta més informació.
Volem arribar a tota la societat donant informació rigurosa d’una forma atractiva i des de una visió catalana.
Ara mateix, quan estem redactant aquest text, 4 centrals nuclears de l’Estat Espanyol estan aturades per diverses causes, dos d’elles catalanes. Vandellòs II per una avaria i Ascó I per recarrega de combustible.
L’energia nuclear només suposa a aquesta hora segons la web de Red Eléctrica Española un 16% de la producció, mentre que l’energies renovables més la resta de energies de régim especial sumen un 66%. Així, entre ahir i avui no només hem reduit les emissions de CO2 produides per la generació d’electricitat sino que fins i tot s’ha exportat a d’altres països.
Una demostració més de que l’energia nuclear no es necessària per a suministrar l’electricitat de l’Estat Espanyol que te un parc de generació elèctric clarament sobredimensionat.
Per tant, una vegada més, nuclears no gràcies. Gràcies per la lectura.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)